La Fundació Agustí Asensio es crea l’any 1997 en memòria de l’il·lustrador Agustí Asensio, mort d’accident de trànsit l’any 1994, als 45 anys. Agustí Asensio, molt dotat artísticament, li cal fer un gran esforç per concretar i comunicar el món que porta dintre seu. La Fundació ret homenatge al seu esforç i el vol perpetuar aportant a la societat projectes que facin de nexe d’unió i d’estímul a la creativitat entre la ciutadania i la comunicació; on la imatge es projecti en mil paraules i mil paraules se sintetitzin en una imatge.

La Fundació es constitueix el 6 d’abril de 1998. Està registrada al Registre de Fundacions Culturals de Competència Estatal, amb el número 490. En són patrones fundadores: Gisela Asensio, Mercè Company i Pilar Ruiz Tarragó.

L’actual patronat està format per: Presidenta: Mercè Company. Vicepresident: Carles Peramo. Secretària patrona: Nona Asensio. Vocals: Glòria Mitjans, Cèlia Costa i Jordi Barbudo. Direcció executiva: Eva Fernàndez. Direcció de projectes: Gisela Asensio.

Té com a finalitats fundacionals:

1. Treballar per la paraula com a unitat bàsica de comunicació.

2. Establir acords entre els àmbits nacionals i internacionals que també treballin per a la paraula i la comunicació.

3. Crear la infraestructura necessària perquè la relació que s’esmenta en el punt anterior doni fruits en realitats que es posin al servei del ciutadà.

4. Facilitar l’accés a la informació, la formació i el reciclatge permanent a tots els ciutadans que vulguin omplir les seves llacunes lingüístiques, literàries, culturals i de comunicació, o millorar les seves competències en aquests àmbits.

5. Col·laborar en la recuperació i difusió de la nostra herència cultural mil·lenària com a base per al coneixement i respecte a altres realitats culturals.

 

QUI ÉS AGUSTÍ ASENSIO?

Agustí Asensio i Saurí neix a Cardedeu (Barcelona) l’any 1949 i mor a Barcelona el 1994, d’accident de trànsit. Té quaranta-cinc anys. Als quinze anys comença el camí  somiat com a dibuixant professional participant com a intercalador en la  pel·lícula El mago de los sueños, fet que el marca per sempre i el fa engendrar un altre somni: fer una pel·lícula de dibuixos animats amb personatges propis.  Fins als vint-i-un anys treballa realitzant còmics i acudits per a diverses revistes.

Coneix  Mercè Company, que aspira a ser escriptora, i junts fan un equip i s’especialitzen en la creació de llibres per a infants. Ella escriu i ell il·lustra. Així creen un important  nombre de títols, la majoria dels quals són editats directament al Japó (per  Gakken, Inc.) o coeditats per editorials alemanyes i nòrdiques, que aprecien  molt el seu estil. També les editorials catalanes i espanyoles compten amb ell  per a títols de ficció o de lectura.

La seva tasca com a il·lustrador és guardonada en diverses ocasions, participa en exposicions de gran rellevància  en territori nacional i internacional i té obra exposada en un museu de Tòquio.  El 1986 crea, amb la Mercè, el conte La Nana Bunilda menja malsons, per a la filla petita, la Nona. Potser el fet de tenir una destinació tan especial fa que  les il·lustracions siguin més inspirades, i les broda. El llibre assoleix de seguida un relleu important, traduït en vendes, premis i coedicions.

A l’abril de 1994,  directius de l’editorial Gakken vénen a Barcelona per parlar-li d’un nou projecte:  fer una sèrie de dibuixos animats amb la Nana Bunilda com a protagonista. Té el somni a tocar de la mà i es llança a fer esbossos. A l’agost del mateix any, un  cotxe l’envesteix al carrer de sobre de casa seva. En una de les entrevistes que li fan, diu: «Des del meu present em considero un il·lustrador que, a vegades, assoleix el “pur nirvana”; d’altres, la majoria, em debato en un pou fosc només il·luminat per la meva vida familiar, els meus amics, el  meu gat i la meva música.»

PREMIS, DISTINCIONS I SELECCIONS

1983. Premi Crítica Serra d’Or per En Gil i el paraigua màgic.

1983. Distinció del premi Ministeri de Cultura d’Il·lustració per Missió especial Hipotenusa.

1983. Seleccionat per a l’exposició «Critici di Erba» de la Fira Internacional de Ragazzi de Bolonya amb les il·lustracions de Missió especial Hipotenusa.

1986. Premi Crítica Serra d’Or per Nana Bunilda menja malsons.

1986. Llista d’Honor CCEI per Nana Bunilda menja malsons.

1987. Selecció Mirlos Blancos de la Biblioteca de Munic per Nana Bunilda menja malsons.

1988. Premi d’Il·lustració de la Generalitat de Catalunya per Àngela Ratuca, missatgera exprés.

1990. Selecció Mirlos Blancos de la Biblioteca de Munic per Fa olor de primavera. 1991. Segon Premi Nacional d’Il·lustració per L’escombra de la bruixa (Col·lecció «Nana Bunilda»).

1993. Inclusió en la Gran Enciclopèdia Catalana (tercer suplement, pàgina 50).

1994. Finalista del Premi Nacional d’Il·lustració per Les dents del lleó.

1994. Participació en l’exposició col·lectiva d’il·lustradors d’Europa al Museu Pompidou.

1994. Inclusió de tres obres en el fons permanent del Museu de Tòquio.